El repte i les amenaces a que s’enfronten els grans mitjans informatius en l’era digital és brutal. Alguns exemples molt recents:
Una web que es limita a seleccionar links externs i que no produeix cap informació pròpia, Drudge Report, va superar en trànsit la web del diari més prestigiós del món, The New York Times, en la històrica nit en què Barack Obama va guanyar les eleccions als Estats Units.
El blog del periodista Andrew Sullivan a la web de The Times va tenir 23 milions de pàgines vistes el passat mes d’octubre, més del doble que elmundo.es, la web d’informació general en llengua espanyola més llegida.
The Huffington Post, una altra web que s’ha convertit en referència als Estats Units tot i que només té tres anys i mig de vida, crea la major part de la seva portada en informacions externes utilitzant 46 treballadors, però té un valor de mercat de 100 milions de dólars, segons denuncia Paper Papers.
Mentrestant, els grans diaris tradicionals viuen la que sembla ser la pitjor -i per a molts potser la definitiva- crisi de la seva història: acomiadaments, tancament de capçaleres i terror al proper balanç de pèrdues.
Diuen que el pitjor de la crisi encara està per arribar, però el problema és que no són només els anunciants els qui estan deixant plantats els diaris sinó també els lectors: a Espanya la difusió de la premsa impresa està ja en nivells de països subdesenvolupats.
Alguns grans diaris, però, indiquen que no pensen morir sense donar guerra i agafen el bou per les banyes:
La web de The New York Times des d’ara inclou a la seva portada links a notícies d’altres mitjans que complementen la informació que ofereix el propi diari. Aquests links apareixen quan s’activa l’eina Times Extra, basada en l’agregador automàtic de notícies Blogrunner (vídeo explicatiu del fundador, aquí).
“La época de las verjas y de las barreras está tocando a su fin. En la era de la Red 2.0, las barricadas a la información son como puertas erigidas en medio del campo”, es feliciten a Periodismo Ciudadano sobre aquesta iniciativa de la mítica capçalera neoiorquesa.
Com sempre ha sigut, el ciutadà vol una bona (la millor!) selecció informativa. Abans havia de triar entre comprar un diari o un altre, però ara ho pot tenir tot, en una mateixa pantalla i a cost zero. A partir d’ara, per ser líders, els mitjans digitals hauran d’acceptar i informar (això sí que es dolorós) els seus lectors que altres mitjans estan informant des d’altres punts de vista o, inclús, millor que el propi mitjà. Si no ho fan ells ho faran d’altres, com Drudge Report, que es convertiran -ells só- en la porta d’entrada a la informació.
Com a conclusió a tot plegat, Mario Tascón ofereix a 233grados (el títol del blog és tota un dogma de fe: la temperatura a la que crema el paper) un resum molt interessant que dóna una mica de llum sobre l’evolució dels mitjans de comunicació:
———-
Links
http://www.drudgereport.com/
http://ladudadigital.net/2008/11/una-web-denllacos-supera-a-nytimes/
http://ladudadigital.net/2008/11/una-web-denllacos-supera-a-nytimes/
http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/columnists/andrew_sullivan/article5297723.ece
http://www.huffingtonpost.com/
http://paperpapers.blogspot.com/2008/12/come-si-fa.html
http://blogs.20minutos.es/arsenioescolar/post/2008/12/09/duraasimos-tiempos-la-prensa
http://www.nytimes.com/marketing/timesextra/
http://www.beet.tv/2008/12/the-new-york-ti.html
http://www.periodismociudadano.com/2008/12/06/new-york-times-blogrunner-guino-al-futuro/
http://periodistas21.blogspot.com/2008/12/todo-las-noticias-que-vale-la-pena.html
http://timespeople.nytimes.com/home/about/
http://www.233grados.com/blog/2008/12/tascon.html
