Hi ha qui diu que pot veure el futur dintre d’una bola de vidre, però en el segle XXI el més còmode és connectar-se a Youtube (o webs similars).

El prometedor projecte periodístic lainformacion.com, que veurà la llum en breu, acaba de llançar la seva aposta sobre qué passarà amb els mitjans de comunicació:

Situada a l’any 2015, la història de lainformacion.com té final feliç: “en aquellos años la información era sólo de unos pocos, ahora es de todos”.

Sorprenentment, el vídeo ven la idea que els ordinadors permetran que els periodistes entrin en una il·lusionant nova era d’independència i llibertat, un missatge idèntic al que fa poques décades assegurava que les màquines s’ocuparien de tot i ben aviat els treballadors només ens dedicaríem a beure margarites tot prenent el sol a la platja.

Visca Internet i visca la revolució digital, però tampoc cal ser tan ingenus… no?

En aquest mateix instant Facebook i Google emmagatzemen la informació personal de milions de persones per treure’n profit…

… en una situació que no hi té res a veure però fa pensar en el Gran Germà ideat per George Orwell l’any 1948 i plasmat en el llibre (i després pel·lícula) 1984:

També hi ha altres maneres de veure-ho:

I, sinó, sempre tindrem l’opció d’enfadar-nos!

En qualsevol cas, la célebre frase “It was the best of times, it was the worst of times” -que Dickens va escriure l’any 1859 i que Epic 2015 utilitza per parlar d’aquest futur que imagina dominat per Google- ens recorda que la tecnologia no pot canviar les petites felicitats i misèries que conformen unes vides que irremeiablement “es perdran en el temps, com llàgrimes entre la pluja”.

Aquest vídeo porta ja algun temps circulant per Internet, però quan avui hi he tornat a topar a reportr.net no he pogut evitar associar-lo la famosa crisi económica.

Aquest mateix dimarts, el gurú de l’Internet Chris Anderson advertia que “el model de negoci que va funcionar durant el segle XX no val a l’era d’Internet”, ja que la xarxa s’ha convertit en “el primer mercat infinit de la Història”.

Tot plegat (tal i com ja s’ha dit infinites vegades però resumeix molt bé el vídeo) canvis brutals a velocitats que fan trontollar tots els esquemes.

“Crisis (del latín crisis, a su vez del griego κρίσις) es una coyuntura de cambios en cualquier aspecto de una realidad organizada pero inestable, sujeta a evolución; especialmente, la crisis de una estructura”
Wikipedia en castellà, a 25 de novembre de 2008

———-

Links
http://reportr.net/2008/11/24/the-globalisation-of-the-digital-revolution-in-five-minutes/
http://www.elpais.com/articulo/internet/Internet/primer/mercado/infinito/Historia/elpeputec/20081125elpepunet_5/Tes
http://es.wikipedia.org/wiki/Chris_Anderson

Han ensamblat totes les fotografies que han fet i han creat un servei espectacular -disponible també a Madrid, Sevilla i València i desde fa més temps a ciutats dels EUA, França, Japó i Austràlia- batejat com a Google Street View i que permet passejar virtualment per la ciutat.

La ciutat li ha ofert, entre moltes altres, escenes com aquestes:

Que et donin!

De putes

Que perdo el bus!

Multa!

Bombers al rescat

Fent el carrer al Raval

Un home amb aura

Immigrants fent cua per tramitar els papers

La platja

Les torres Mapfre

Algunes de les imatges localitzades gràcies a: La Vanguardia, El Periódico i Google Street View Gallery (aquesta última web és boníssima: recull imatges curioses de Google Street View a tot el món).

Si trobes més imatges del Google Street View a Barcelona que vulguis compartir, deixa un comentari amb la URL i entre tots anirem ampliant la galeria.

———-

Links

http://google.dirson.com/post/3981-fotografia-coches-google-espana/
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20081028/53568441505.html
http://www.elperiodico.com/galerias.asp?idioma=CAS&idgaleria=1317
http://streetviewgallery.corank.com/
http://www.flickr.com/photos/8500670@N02/tags/googlestreetview/show/

Facebook és ja un reality show com Gran Hermano però de dimensions colosals: 119 milions de participants.

Molts hi retransmeten la seva vida particular i les seves interioritats, hi reflecteixen els seus sentiments, expliquen a qui ho vulgui saber què han fet el diumenge a la tarda, hi pengen les seves fotografies personals, s’hi desenvolupen socialment, comparteixen interessos, xerren…

Tot plegat, públicament i a la vista de tot el cercle d’amistats.

El final de l’entrevista de El País d’aquest dissabte a la jove espanyola amb més amistats a MySpace (129.000 amics) deixa ben clar de què estem parlant:

“-¿Qué se siente ostentando ese récord?

-¡Me encanta! No sé. Mola ser tan popular.

-¿Y qué hay de los amigos de verdad?

-Supongo que es irónico, pero tengo muy pocos. Unos diez. Espera… Buf, no. Menos.”

P.S.: Tinc Facebook i hi entro diariàment però, tot i tenir-hi penjades algunes fotos i participar-hi sovint, em considero part de la “morbosa audiència”.

————

Links
¿Narcisistas en Facebook? http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081002/53552207611.html
Redes sociales: la llegada de las pandillas virtuales: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081026/53566663432.html
Mi yo virtual tiene 129.000 amigos, el de verdad ni 10: http://www.elpais.com/articulo/ultima/virtual/tiene/129000/amigos/verdad/elpepuult/20081025elpepiult_2/Tes
La revolución del Networking: http://www.elpais.com/articulo/servicios/revolucion/networking/elpepueconeg/20081026elpnegser_1/Tes