Apr 12 2009
El cine i el ‘glamour’ de l’autèntica ‘xabola’
Tenen glamour les xaboles? Té encant la misèria humana?
Una fornada recent de pel·lícules sobre l’inframón dels suburbis de les grans ciutats, rodades en el seu interior i protagonitzades pels propis miserables que hi viuen porta a pensar que potser sí…
Slumdog Millionaire, la història d’un xaval d’un barri de xaboles (slum) de Mumbai i que acaba fent-se milionari en un concurs televisiu, va guanyar 8 Oscars en la darrera edició dels premis de Hollywood. Gomorra, que mostra amb tota cruesa la sórdida vida d’un suburbi de Nàpols que pateix la metàstasi de la camorra, també va ser elogiadíssima per la crítica.
Part de la força d’aquestes pel·lícules ve del fet que el càsting s’ha fet entre la població dels barris marginals i que les càmeres també hi han entrat a rodar.
Una ficció molt real…
Tan real que, en tornar de la gala dels Oscars de Hollywood, un dels nens protagonistes de Slumdog Millionaire va rebre una pallissa del seu pare -professional de la chatarra, alcohòlic i tuberculós- perquè el petit va negar-se a parlar amb uns periodistes que volien entrevistar-lo a la porta de la chabola. Realitat i ficció també s’acaben barrejant a Gomorra, tres dels actors de la qual han sigut arrestats acusats de vincles mafiosos.
Altres casos de films no tan recents però en la mateixa línea i també rodats des de l’interior dels barris marginals i amb la participació dels seus habitants, Cidade de Deus parla de les faveles de Brasil (va ser nominada a quatre Oscars i , si no recordo malament, alguns dels actors que provenien de la mateixa favela també van acabar morint assassinats); Tsotsi, sobre els suburbis de Johannesburg, Sud-Àfrica; i La Haine, sobre la banlieue de París.
Perquè ens fascinen totes aquestes person[atg]es i pel·lícules?
La meva teoria és que, vivint com vivim (acomodats en una vida regular, segura i tranquila), envejem d’alguna forma la seva quotidiana heroïcitat: són ells i no nosaltres els qui cada dia ens demostren com és l’autèntica lluita per la vida.
Crec que l’inici de la primera pel·lícula de gran èxit del director de Slumdog Millionaire ja apunta en aquesta direcció:
Trainspotting, de Danny Boyle, basada en el genial llibre d’Irvine Welsh
