Archive for April, 2009

Apr 12 2009

El cine i el ‘glamour’ de l’autèntica ‘xabola’

Published by Joel under català, cine

Tenen glamour les xaboles? Té encant la misèria humana?

Una fornada recent de pel·lícules sobre l’inframón dels suburbis de les grans ciutats, rodades en el seu interior i protagonitzades pels propis miserables que hi viuen porta a pensar que potser sí…

Slumdog Millionaire, la història d’un xaval d’un barri de xaboles (slum) de Mumbai i que acaba fent-se milionari en un concurs televisiu, va guanyar 8 Oscars en la darrera edició dels premis de Hollywood. Gomorra, que mostra amb tota cruesa la sórdida vida d’un suburbi de Nàpols que pateix la metàstasi de la camorra, també va ser elogiadíssima per la crítica.

Part de la força d’aquestes pel·lícules ve del fet que el càsting s’ha fet entre la població dels barris marginals i que les càmeres també hi han entrat a rodar.

Una ficció molt real…

Tan real que, en tornar de la gala dels Oscars de Hollywood, un dels nens protagonistes de Slumdog Millionaire va rebre una pallissa del seu pare -professional de la chatarra, alcohòlic i tuberculós- perquè el petit va negar-se a parlar amb uns periodistes que volien entrevistar-lo a la porta de la chabola. Realitat i ficció també s’acaben barrejant a Gomorra, tres dels actors de la qual han sigut arrestats acusats de vincles mafiosos.

Altres casos de films no tan recents però en la mateixa línea i també rodats des de l’interior dels barris marginals i amb la participació dels seus habitants, Cidade de Deus parla de les faveles de Brasil (va ser nominada a quatre Oscars i , si no recordo malament, alguns dels actors que provenien de la mateixa favela també van acabar morint assassinats); Tsotsi, sobre els suburbis de Johannesburg, Sud-Àfrica; i La Haine, sobre la banlieue de París.

Perquè ens fascinen totes aquestes person[atg]es i pel·lícules?

La meva teoria és que, vivint com vivim (acomodats en una vida regular, segura i tranquila), envejem d’alguna forma la seva quotidiana heroïcitat: són ells i no nosaltres els qui cada dia ens demostren com és l’autèntica lluita per la vida.

Crec que l’inici de la primera pel·lícula de gran èxit del director de Slumdog Millionaire ja apunta en aquesta direcció:

Trainspotting, de Danny Boyle, basada en el genial llibre d’Irvine Welsh

One response so far

Apr 12 2009

El cine y el ‘glamour’ de la chabola auténtica

Published by Joel under castellano

¿Tienen glamour las chabolas? ¿Tiene encanto la miseria humana?

Una reciente hornada de películas sobre el inframundo de los suburbios de las grandes ciudades, rodadas en su interior y protagonizadas por los propios miserables que viven en ellas hace a pensar que quizás sí…

Slumdog Millionaire, la historia de un chaval nacido en un barrio de chabolas (slum) de Mumbai y que acaba haciéndose millonario en un concurso televisivo ganó 8 Oscars en la última edición de los premios de Hollywood. Gomorra, que muestra con toda crudeza la sórdida vida en un suburbio de Nápoles que sufre la metástasi de la camorra, también fue elogiadísima por la crítica.

Parte de la fuerza de estas películas procede del hecho que el cásting se hizo entre la población de los barrios marginales y que las cámaras entraron a rodar en estos submundos.

Una ficción muy real…

Tan real que, al volver de la gala de los Oscar, uno de los niños protagonistas de Slumdog Millionaire recibio una paliza de su padre -profesional de la chatarra, alcohólico y tuberculoso- porque el pequeño se negaba a hablar con unos periodistas que querían entrevistarlo a la puerta de su chabola. Realidad y ficción también se acaban mezclando en Gomorra, tres de los actores de la cual han sido arrestados acusados de vínculos mafiosos.

Otros casos de filmes no tan recientes pero en la misma línea y també rodados desde el interior de los barrios marginales y con la participación de sus habitantes son Cidade de Deus, que habla de las favelas de Brasil (fue nominada a cuatre Oscars y, si no recuerdo mal, algunos de los actores que procedían de la misma favela también acabaron muriendo asesinados); Tsotsi, sobre los suburbios de Johannesburg,o Suráfrica; y La Haine, sobre la banlieue de París.

¿Porqué nos fascinan todas estas persona[je]s y películas?

Mi teoría es que, viviendo como vivimos (acomodados en una vida regular, segura y tranquila), envidiamos de algún extraño modo su cotidiana heroicidad: son ellos y no nosotros quienes cada día  demuestran como se libra la auténtica lucha por la vida.

Creo que el inicio de la primera película de gran éxito del director de Slumdog Millionaire ya apunta en esta misma dirección:

Trainspotting, de Danny Boyle, basada en el genial libro de Irvine Welsh

No responses yet