Jan 18 2009
Els ‘fixers’, herois anònims de Gaza
Aquest dies tots tenim els ulls fixat a la Franja de Gaza, horroritzats davant la matança d’almenys 300 nens (i molt més adults fins arribar als 1.200 palestins morts a dia d’avui) per part d’un estat tècnicament democràtic.
Però, com ens arriba aquesta informació? Israel bombardeja la seu de les Nacions Unides a Gaza, un espai de premsa i els espais humanitaris on s’acull als fills dels morts d’aquesta guerra i alhora impedeix als periodistes accedir a la zona.
En aquest escenari els fixers són més importants que mai. Ells són els guies locals que en els conflictes armats aporten tot el que li pot faltar a un periodista arribat de fora: l’idioma local, el transport, la informació no oficial, les fonts, la intuició…
El palestí Raed Atharmneh porta 17 anys atrapat sense poder sortir de la ratera en que uns i altres han convertit la franja i és un dels millors fixers de Gaza: periodistes de The New York Times i de mitjans australians, francesos i alemanys depenen d’ell per explicar el que hi passa.
The Gaza Fixer (1a part)
Mai aconseguirà un premi Pulitzer i potser mai més no podrà sortir de Gaza, però ell és l’autèntic periodista, ell és qui es juga la vida cada dia vivint sota els bombardejos i qui du als estrangers fins al lloc de la notícia informació.
Tot i això, la combinació del seu nom i la del prestigiós diari nord-americà només ofereix tres resultats a Google, tots ells relacionats amb el documental que li ha dedicat el veterà fotoperiodista George Azar, on també s’explica com 18 membres de la família d’Atharmneh van morir el 2006 per un atac aeri israelià.
The Gaza Fixer (2a part)
El material que conforma The Gaza Fixer, emés a Al Jazeera English l’any 2007, és de fa un parell d’anys i, per tant, molt anterior a l’actual situació d’extrema crisi humanitària que pateix la franja de Gaza, però continua sent una bona mostra de com es viu i es mor a Palestina i de com es fabrica la informació que nosaltres veiem cómodament al sofà de casa o bé llegim en diagonal al diari, fent que no amb el cap abans de passar a les pàgines d’esports.
